Mireu i jutjeu

Realment hem de creure allò que diu?
els problemes principals d'aquest nou procés és com es sostendrà econòmicament, les universitats inclosa la nostra està presentant projectes del nou grau però sense elaborar una memòria econòmica i doncs? com es vol aplicar un nova reforma educativa amb el gran dèficit econòmic que tenen les nostres universitats?
es aquest un dels problemes que més controvèrsia té ja que per poder dur a terme aquest projecte, s'estan recolzant al suport econòmic de les empreses privades convertint així la universitat pública en una empresa privada.
es pretén que els estudiants dediquem les mateixes hores que a una jornada laboral,i doncs? quan treballem per poder assumir les despeses que ocasiona la carrera?
i no només això si no que es un procés q s'hauria d'haver estat elaborant des de fa anys, però que just ara es quan s'està posant en marxa i per tant d'una manera caòtica i retallant assignatures bàsiques de les carreres, o el que es pitjor fusionant assignatures.

A Qui a Espanya (LOE)

1.3. EL CRÈDIT ESPANYOL I LA SEVA CONVERGÈNCIA AL CRÈDIT EUROPEU
En la Legislació espanyola actual , es defineixen les unitats de crèdit com unitats d'acumulació que tenen en compte les hores lectives (classes teòriques i/o pràctiques) però en cap cas es té en compte el treball de l'estudiant. La modificació en la definició del crèdit espanyol cap a crèdits europeus, transferibles, acumulables, hauria de tenir en compte alguns punts importants com:
· El crèdit ha d'estar basat en el treball que l'alumne ha de realitzar per a tenir la formació adequada (coneixements i competències). Del que l'alumne ha d'arribar a saber dependrà el contingut de les classes teòriques, classes pràctiques, seminaris, tutories avaluacions, etc.
· El treball del professor és molt rellevant per a ajudar a l'alumne en la seva formació. És important posar de manifest que, en aquesta proposta, no s'altera la dedicació actual del professorat, al contrari s'incentiva la seva labor · L'adopció de 60 crèdits per curs acadèmic (1 crèdit equival a/1 60 del treball real del curs complet)
· El valor benvolgut del treball de l'alumne, a temps complet, 40h per setmana, durant 40 setmanes, equivalen aproximadament a 1600 hores per curs acadèmic i, per tant, una mitjana de 25 - 26 hores de treball per crèdit
· El concepte d'unitat de crèdit ha de reflectir el treball necessari per a una formació acadèmica integral mitjançant un aprenentatge adequat que permeti desenvolupar en l'alumne una capacitat d'anàlisi El nou crèdit espanyol, per a complir amb les directrius europees, podria definir-se com: Crèdit: unitat de valoració de l'activitat acadèmica que integra harmònicament els ensenyaments teòrics i pràctiques, altres activitats acadèmiques dirigides i el treball personal de l'estudiant, permetent així amidar el volum total de treball que l'estudiant ha de realitzar per a superar cadascuna de les assignatures.
2. SISTEMA DE QUALIFICACIONS L'escala de qualificació ECTS es proposa com una unitat comuna per a avaluar la qualitat dels resultats acadèmics que poden ser objecte d'una interpretació molt diferent segons el país, la disciplina, i fins i tot el centre que es tracti. La Comissió Europea va convidar a un grup d'experts per a posar a punt l'escala de qualificació ECTS, amb la finalitat d'ajudar als centres a interpretar les qualificacions obtingudes pels estudiants ECTS en els centres d'acollida. Les qualificacions ECTS i graus ECTS (Guia de l'Usuari ECTS) representen una informació complementària sobre les qualificacions assignades a l'estudiant. En Espanya, l'objectiu seria facilitar una conversió ràpida i immediata de les qualificacions nacionals per a permetre la seva lectura en tots els països de la UE, condició indispensable per a una futura inserció en el Suplement al Diploma. El sistema de qualificacions espanyol haurà de perfeccionar-se amb: · La introducció de notes numèriques amb un decimal i el càlcul dels % relatius de cada curs per a la seva adaptació al sistema postulat en el ECTS Aquestes qualificacions numèriques es completarien afegint l'escala de graus ECTS normalitzada i la referència als % per curs.

Procés de Bolonya

un dels temes més rellevants de la nostra època estudiantil, es el ja conegut pla Bolonya! només sentir aquest nom, molts estudiants i/o docents no saben quin es el seu significat, tots em escoltat quines son les seves pretensions, però cal dir que tothom ha fet la seva pròpia definició i per tant una interpretació bastant subjectiva d'aquest pla en si. intentaré ser lo més objectiva possible tot i que serà molt difícil no donar la meva opinió al respecte.
primerament diferenciaré el procés de Bolonya de la normativa espanyola.
el procés de Bolonya es el nom que rep el procés iniciat a partir de la Declaració de Bolonya,acord que en el 1999 en la ciutat de Bolonya van firmar els ministres d'educació de la Unió Europea per iniciar el Espai Europeu d'Educació Superior.
es tracta d'una declaració conjunta que va donar inici al ja anomenat procés de Bolonya que té com objectiu facilitar un efectiu intercanvi de titulacions així com adaptar el contingut dels estudiants universitaris a les demandes socials.
La principal reforma consisteix en crear un Espai Europeu d¡Educació Superior competitiu i que sigui atractiu tant per als estudiants com per als docents. per una banda hi han d'haver adaptacions curriculars i per un altre adaptacions tecnològiques. L'espai Europeu exigeix l'adopció d'un sistema de titulacions universitàries comparables a tota Europa. les principals novetats son l'adaptació a un sistema de titualcions universitaries de dos cicles (GRau i Postgrau) i la utilització de una valoració del crédit universitari igual per a tots els paisos ( el ECTS –European Credits Transfer System) així bé aquest sistema també contempla una major dedicació d'hores.
cal dir que d'Unió Europea no te competències en Educació per tant cada pais ha de crear la seva pròpia llei d'educació per poder dur aquest procés a la pràctica, aquí ha Espanya es la LOU o LOE (Llei Orgànica de Universitats i Llei Orgànica d'Educació)
aquí es on entra la controvèrsia que podem anar escoltant aquests dies.

NECESSITATS PEDAGÒGIQUES ( TIC)

Com ja he comentat anteriorment aquest és un tema bastant nou i que ha anat en augment gairebé sense adonar-nos, això a causat que no hagi un suport suficientment adequat per les administracions educatives, encara que sí un gran interès per poder donar-lo. Aquest interès ho podem veure en la necessitat que tenen els docents en sentir-se formats sobre el tema i en la integració d'aquestes en el currículum del centre. Primerament m'agradaria comentar que a manera personal no em sembla gens bo que els nens/as aprenguin a usar els ordinadors a l'edat de cinc o set anys, ja que trobada que els és totalment innecessari, però d'altra banda cal tenir en compte que les necessitats de la nostra societat són molt contràries al que jo considero, per tant, mirant-lo des d'aquesta perspectiva, és interessant que el nen/a se familiaritzi amb els ordinadors com més aviat millor. En els centres educatius s'hauria de dedicar un major temps a l'aprenentatge d'aquests, ja que no s'aquesta donant i això ocasiona que l'estudiant aprengui molt mes fora que dintre, fent responsables a la família sobre l'ús i aprenentatge d'aquests. Així bé tenint en compte que ens trobem en una societat on el temps que la família dedica als seus fills és cada vegada menor, hem de centrar aquest aprenentatge en els centres educatius. Per tant centrant-me en les necessitats psicopedagògiques que aquest tema requereix diré que, fa mancada formar als docents perquè puguin transmetre als estudiants el bon ús i la utilitat que aquestes tecnologies ens aporten, sobretodo a l'hora de buscar informació i la seva utilitat per a l'estudi, ja que realment aquest és el punt més important, per que a mesura que anem creixent la demanda per part de les institucions educatives en l'ús de les TIC és major i no tenen en compte l'escassa formació que ens han donat com estudiantes, altre aspecte seria la introducció de més TIC en l'educació i en l'aula ( més proyectores, més ordinadors, que el professor faci presentacions amb powers points…) d'aquesta manera es pot estendre l'ús d'aquestes i l'alumne observa les seves diferents utilitats. També com necessitat Psicopedagògiques creo que seria molt interessant que es formés als pares perquè poguessin educar i controlar l'ús que els seus fills fan sobre les noves tecnologies.

Comentari Crític sobre el tema de les TIC

He triat aquest tema, perquè ho trobo de gran importància, ja que l'evolució de les noves tecnologies ha anat en augment d'una manera espectacular i gairebé sense control, em va interessar molt poder veure com afectava això en l'escola. Alguns dels resultats m'han sorprès moltíssim, com per exemple que hi ha un major ús de les TIC en els centres de Primària que en els de Secundària, realment ho trobo absurd, però suposo que el fet de tenir menys alumnes possibilita més l'ús d'aquestes, altra dada que em sorprèn és l'escassa formació que tenen els docent sobre aquestes, ja que abans de poder ensenyar als nens, hem d'aprendre nosaltres, però no solament aprendre a usar-les, si no que també hem d'aprendre com ensenyar-les, ja que els propis estudiants no consideren que aquestes ajudin a millorar el seu rendiment. És una temàtica bastant nova, ja que com he comentat anteriorment la manera vertiginosa que ha crescut no ha donat temps ni a reaccionar, per tant trobada que hi ha molts aspectes que se'ns escapen de les mans, tant a pares com a educadors i docents. He pogut observar que l'ús de les TIC és molt major fora, que dintre del centre, cosa que limita el bon aprenentatge d'aquestes i que per tant s'hauria de tenir molt més en compte, perquè l'alumne usés aquestes noves tecnologies d'una manera mes profitosa. Finalment, m'agradaria comentar, que en aquest informe no es fa referència de com afecta als adolescents l'ús de les TIC, simplement fa referència a l'ús d'aquestes però no a la seva repercussió, actualment existeixen molts problemes, ja que els xats i els pocs filtres infantils que hi ha en la xarxa, són amb freqüència motiu de risc per al nen/a o adolescent.

Informe Sobre les TIC

En aquest apartat em centraré en els resultats obtinguts en la investigació feta sobre “la implantació i l'ús de les TIC en els centres docents d'Educació Primària i Secundària del curs 2005-2006”.

RECURSOS DELS CENTRES:

Recurs Tic: els centres tenen recursos per a ús administratiu i per a ús pedagògic, comparativament els instituts d'Educació Secundària disposen de més recursos que els col•legis, però existeixen diferències quant a les seves funcionalitats. Hi ha més instituts que col•legis amb ordinadors i connexió a internet en zones de treball per als docents, no obstant això són més els col•legis que tenen aules equipades amb ordinadors, com mitjana podríem dir que prop del 75% dels ordinadors d'un centre s'empra per a la docència.
Ocupació dels Recursos: Gran part dels equips directius opina que la incorporació de les TIC ha generat problemes d'organització Interna. En una mica més de la meitat dels col•legis, els recursos estan ocupant menys del 30% de l'horari lectiu, per la seva banda, l'ocupació és més alta en els centres de Secundària: en gairebé la meitat d'ells ocupa més del 50% de l'horari lectiu. La majoria de centres, permet fora de l'horari lectiu l'ús d'aquests recursos, ho usen un 75% els docents front àdhuc 37,4 de l'alumnat. Coordinació de les TIC: Prop del 70% dels centres disposa d'una persona encarregada de coordinar les TIC, aquests han adquirit la seva formació tècnica i didàctica majoritàriament per mitjà de cursos de formació permanent de caràcter presencial, organitzats fonamentalment per les Administracions, no obstant això, el 80% perceben que la formació més rellevant ha estat la autodidacta.

PROCESSOS DEL CENTRE

Projectes sobre les TIC en el centre: un 84% dels centres ha participat en projectes d'innovació i millora en els últims quatre anys. Aquests programes han incidit, sobretot, en la millora de les dotacions, les infrastructures i les comunicacions, però no ho han fet en igual mesura en la integració de les TIC a la vida diària del centre i a l'aula o en l'accés a continguts digitals.
La gestió i la comunicació del centre amb TIC: Els centres usen les TIC per a, 92% per a les tasques administratives; 61,2% per a la comunicació amb altres centres; el 36,0% per a la comunicació interna i el 28,4% per a la comunicació amb les famílies. Les TIC en el currículum del centre: El 70% dels centres incorpora les TIC en els seus projectes educatius i curricular. Opinen que afavoreixen nous models d'ensenyament, que s'adquireixen competències decisives per a l'aprenentatge, que milloren i faciliten el treball i que haurien d'aplicar-se en totes les àrees. Perceben l'existència de barreres com són el baix nivell de formació docent i falta de disponibilitat de temps.
Formació del professorat en TIC: El 50% ha participat en alguna activitat formativa durant el curs 2005-2006, es defineixen com usuaris quant al nivell de domini de les TIC i solament una mica més d'un 10% considera que els seus coneixements estan en un nivell avançat o expert. Tenen una escassa seguretat tècnica i didàctica i fan una demanda de formació, sobretodo metodològica. Resulta significatiu que, en totes les activitats amb TIC, hi ha més professors que diuen sentir-se competents que aquells que les empren habitualment.


PROCESSOS DE L'AULA
Algunes dades destacades: La freqüència d'ús de les TIC en el centre per part del professorat augmenta al avançar en les etapes educatives, els usos que fan d'aquestes en l'aula tenen una presència molt escassa. Els alumnes dintre del centre escolar usen les TIC amb una freqüència reduïda, encara que aquesta és més elevada en primària i en formació Professional. Les activitats menys habituals en el centre educatiu són les relacionades amb la comunicació, encara que un de cada professor proposa l'ús d'internet per a realitzar treballs en col•laboració amb grups d'alumnes.
Ús de les TIC en Educació Primària: Professors: Les activitats amb TIC més freqüents són l'ús del processador de textos, la navegació per internet i la gestió del treball personal. Un de cada quatre professors diu usar internet, almenys diverses vegades al mes. Els especialistes d'Educació Física i de Pedagogia Terapèutica, Audició i llenguatge són qui fan un ús més variat. Alumnes: La freqüència d'ús de l'ordinador en el col•legi és baixa, un percentatge rellevant ( damunt del 50% ) afirma no realitzar mai o menys d'una vegada al mes, escriure en processador de textos (64%); navegar per internet per a buscar informació ( 66%). En la seva opinió les àrees en les quals més empren l'ordinador són Coneixement del Mitjà, llengua i matemàtiques.
Usos en Educació Secundària Obligatòria: Professors: prop del 40% empra els ordinadors de l'institut gairebé tots els dies i el 43% usa materials didàctics digitals amb una freqüència mitja alta. El professorat de tecnologia és el qual utilitza amb més freqüència aquests recursos. Alumnes: els estudiants d'aquesta etapa ( juntament amb els de Batxillerat) són quines menys freqüentment usen l'ordinador dintre del centre. El 41% no empra mai o gairebé mai l'ordinador en el centre, els usos més estesos són el processador de textos i els jocs. Només en tecnologia (38%) i en Ciències socials (20%) usen l'ordinador amb una freqüència mitja o alta.
Usos en Educació Postobligatoria: Professors: en Batxillerat i en Formació Professional, és més freqüent l'ús de l'ordinador per part del professorat, més de la meitat empra recursos multimèdia. En batxillerat, els usos de les TIC estan més relacionats amb la preparació de les classes que amb la docència i en formació Professional, tenen major presència en l'aprenentatge de les matèries, tant en les teòriques com, sobretot, en les aplicades. Alumnes: gairebé la meitat no utilitza mai o gairebé mai l'ordinador en horari de classe. Les activitats més habituals segueixen sent usar l'ordinador per a escriure i fer treballs i navegar per a buscar informació. Gairebé el 40% dels estudiants de cicles formatius de Grau Mig i grau superior empra l'ordinador en el seu centre en horari de classe, gairebé tots els dies.

CONTEXT FAMILIAR

Les TIC en la llar: Más del 85% de les llars dels estudiants (de 2º cicle de primària des d'ara) té ordinador, i el 52% disposa de connexió a internet, de la mateixa manera la freqüència d'ús és elevada. Mentre que el 54% de l'alumnat de 2º cicle de Primària ho usa diàriament en batxillerat el 86% ho usa amb aquesta mateixa freqüència.
La procedència de la família: aquesta influïx en la disponibilitat d'ordinadors i internet en la llar, en l'antiguitat i en la freqüència d'ús d'aquests recursos. Un 70% dels espanyols usen diverses vegades a la setmana, dada que descendeix gairebé el 60% entre alumnes d'altres nacionalitats. Solament el 49% d'alumnes d'altres nacionalitats porten més de tres anys usant l'ordinador enfront del 62% dels espanyols.
El nivell d'estudis de la família: com més gran és el nivell d'estudis en la família, més recursos TIC hi ha en la llar i els seus fills comencen abans a usar les TIC. El paper formador de la família respecte a les TIC també varia, els estudiants de famílies amb estudis universitaris són qui més han après amb la seva pròpia família a usar l'ordinador. Els estudiants se senten més competents com més gran és el nivell d’estudis dels pares.

REPERCUSSIONS EN L'ALUMNAT

Hàbits d'ús de la TIC: ordinadors i internet són recursos accessibles per a totes les edats. L'ús és molt més freqüent fora que dintre del centre escolar, qui ho empren més són els estudiants de batxillerat (86%) enfront dels de 2º cicle de primària (54%). L'edat d'introducció tendeix a avançar-se, si un 26% de 3er cicle de primària es va iniciar entre els cinc i set anys, en 2º cicle de primària es duplica al 55%.
Activitats fora del centre escolar: Jugar, descarregar música i comunicar-se, són els usos de les TIC més estesos, encara que també destaquen l'estudi o realització de treballs, en Primària destaca jugar 71%, al acabar la ESO jugar i usar el correu o xats, en batxillerat usar el correu i escriure textos i en cicles formatius escriure textos i fer tasques escolars.
Competències percebudes en l'ús de les TIC: la competència percebuda varia amb l'edat i incideix en els hàbits d'ús de les TIC. En 2º cicle de Primària saben manejar-se sols davant un ordinador encara que un de cada quatre necessita ajuda per a usar aplicacions, al finalitzar l'Educació Primària se senten competents en activitats relacionades amb la comunicació i la utilització d'informació, a l'acabo de Secundària augmenta el percentatge d'estudiants que es veuen capaços d'utilitzar aplicacions relacionades amb la col•laboració i la comunicació.
Diferències segons el gènere: entre nois i noies hi ha petites diferències en accés, ús i competència, i alguna cosa majors en les seves apreciacions, ambdós descarreguen música amb una freqüència alta però més ells que elles, les majors diferències es produïxen quant a les apreciacions sobre les TIC, els nois manifesten major interès i, en un major percentatge, creuen que usar l'ordinador és senzill
Apreciacions dels estudiants sobre les TIC: estan molt interessats en les TIC, una mica més escèptics sobre la seva utilitat per a l'aprenentatge, el 87% opina que l'ús de l'ordinador li resulta útil, enfront del 34% que considera que els ajuda aprendre i 21% que pensa que l'ordinador li ha permès millorar el seu rendiment.
Formadors en TIC: Els estudiants pensen que la família o ells mateixos (depenent de l'edat) han estat els principals formadors en TIC.

Educació i tecnologia

L'Impacte de Les TIC



Com a primer tema a tractar, parlarem una mica de les noves tecnologies i l'educació, he posat aquest vídeo perquè explica clarament com es el canvi que ha sofert la nostra societat educativa en vers de les noves tecnologies.
però cal dir que aquest vídeo explica molt bé com s'ha fet el canvi, i seria ideal que realment funciones com es pot observar, però aquí no es així.

la paraula clau seria "canvi" ja que estem en una època de canvis continus, polítics, socials... Les TIC han crescut d'una manera espectacular i han o pretenen transformar molts aspectes essencials de la nostra societat. Podríem dir que l'educació és l'eina que dona resposta a la necessitat d'adaptació, de reciclatge, de la nostra societat.
però estem preparats per aquests canvis??