miércoles, 18 de noviembre de 2009

Benvinguts!

Bones!

sóc estudiant de pegadogia i havia de crear un blog sobre algun tema, així que he decidit que el millor que podria fer, es obrir un espai de reflexió sobre temes educatius, m'agradaria que aquest espai estigues obert a tot aquell o aquella que desitgi donar la seva opinió sobre els canvis que està patint l'educació, sobre tot allò que ens agrada i ens desagrada d'aquesta.

Els meus objectius són principalment, poder donar la meva opinió, poder argumentar tot allò que explico i /o comento així doncs com ser capaç de fer reflexionar a la gent sobre temes concrets.


viernes, 13 de junio de 2008

La Nostra Universitat

m'agradaria comentar una mica que es el que passa a la nostra universitat.
Primerament i per sorpresa de tots aquest nou any va començar amb la dualitat d'avaluació: Avaluació única: classes que no tenen un caràcter d'obligatorietat presencial amb un examen final on s'evalua el contingut de tot el curs o
avaluació continua: classes estrictament presencials i amb una avaluació continua durant tot el curs.
si la cosa quedes aquí poder no seria tan greu, però, quin ha estat el problema? doncs que cada professor et plantejava una de les dues opcions com la més assenyada a escollir, i que cada docent planteja l'avaluació continua com a ell li sembla, però que ha passat? que han entés l'avaluació continua com un seguit de treballs a presentar fins a qui correcte, però no han tingut en compte la quantitat d'estudiants, i el temps que en si cal per poder dur-la correctament, ja que sí, nosaltres els estudiants hem treballat de valent en aquelles assignatures que hem escollit com a avaluació continua, però el professor a respost? no majoritària ment aquesta avaluació ha estat avaluada de forma final, per tant on estan aquelles correccions per poder anar aprenent i modificant? no han existit.
s'aprèn d'aquesta manera? doncs alguna cosa sí, però entregant un treball per setmana de 6 assignatures no et dona temps a aprofundir, i a més a més si li sumem que els treballs no son retornats per poder-nos auto avaluar i corregir aquells errors. quin sentit té carregar-nos de feina que després ells hauran de corregir?
crec que es necessari tenir en compte el nombre d'alumnes i la disposició del temps.

també m'agradaria comentar que a la facultat de Formació del Professorat s'està aplicant un pla pilot de Bolonya i per tant aquest alumnes ja no disposen de segona convocatòria al setembre i han de complir les hores pactades en el currículum.
d'aquí a dues setmanes es presentarà a la junta de la nostra facultat de Pedagogia el nou Grau, però aquest no esta finalitzat i manquen molts aspectes que fan d'aquest grau un projecte inviable. el plantejament del procés el podeu veure a la pagina principal de la UB de pedagogia

martes, 10 de junio de 2008

Que pensen alguns dels docents?

aquí presento un article elaborat per Carlos Berzosa, Rector de la universitat Complutense de Madrid, on ell exposa la seva opinió, cal dir per això que molts dels docents estan desinformats, i la majoria d'ells no saben com actuar.

TRIBUNA: CARLOS BERZOSA
Sí a Bolonia, pero no así
CARLOS BERZOSA 09/06/2008

La convergencia en el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) está siendo algo convulsa en nuestro país. El EEES es conocido vulgarmente como Bolonia por ser esta ciudad donde se produjo la declaración de los representantes políticos europeos por la que se comprometían a crear dicho espacio. Con él se pretende que converjan sistemas educativos superiores muy distintos entre sí, con la finalidad de facilitar la movilidad de estudiantes y profesores y de conceder validez a los títulos universitarios de cualquier país para poder trabajar en otro distinto. Esto es lo que pretendía la Declaración de Bolonia, de 1999, que defiende la diversidad cultural y educativa de los diferentes países, lo que demuestra que en ningún caso debe confundirse convergencia con uniformidad.

La convergencia en el Espacio Europeo está siendo algo convulsa

Los universitarios debemos elaborar los planes de estudio

Últimamente, es habitual encontrarse en las universidades con carteles que dicen "NO a Bolonia". Los detractores de este proceso lo acusan de querer privatizar la universidad pública, de mercantilizarla, de degradar los títulos universitarios y de querer supeditar la universidad a los intereses del mercado. Recientemente se han producido actos de protesta: contra los rectores europeos reunidos en Barcelona, jornadas de lucha en diferentes universidades, huelgas, manifestaciones, encierros y debates, todas estas acciones enmarcadas en una lucha contra Bolonia. Pero, ¿qué es lo que realmente está pasando?
Tengo que declarar que si verdaderamente Bolonia representa lo que dicen los que se manifiestan en su contra, desde luego que no cuenten conmigo en este proceso. No estoy dispuesto a contribuir a la privatización y mercantilización de la universidad pública, ni a degradar los títulos universitarios, ni a supeditar el conocimiento al interés exclusivo del mercado. Tampoco a convertir la Universidad en una escuela de formación profesional en la que predominen con exclusividad las enseñanzas basadas en las capacidades y habilidades, y a que deje de ser lo que debe ser, un lugar donde además de preparar buenos profesionales se genere y se transmita el conocimiento, un espacio de reflexión y pensamiento, de debate y de crítica, y sobre todo un lugar de investigación y de discusión acerca de los problemas y desafíos que atenazan a la humanidad, que son muchos.
Para mí Bolonia es su manifiesto fundacional; representa una oportunidad para fomentar la movilidad y la validación de títulos en un espacio europeo amplio. Además, constituye una gran oportunidad para construir una Europa del conocimiento y que la UE no sea sólo un mercado, una moneda, sino también una Europa de los ciudadanos. Las universidades podemos contribuir a que haya no sólo integración económica, sino también política y social.
Entonces, ¿por qué dicen lo que dicen sus detractores? ¿se han inventado un enemigo irreal? Creo que no, que los peligros que señalan son reales, pero también creo que no deben ser imputables a Bolonia, sino que son el resultado de las actuales tendencias sociales y de la creciente globalización dominada por el mercado, que afectan negativamente a la universidad. Por eso, bienvenidos sean el debate y la controversia, hay que alabar que estos estudiantes expresen sus inquietudes y que reivindiquen participar activamente en el proceso. ¿Se puede desprender de los documentos elaborados acerca de la convergencia, y de las propuestas pedagógicas presentadas como panacea, algo de lo que los estudiantes denuncian? Pues sí, creo que sí. Pero, en mi opinión, no hay que hacer inevitablemente lo que esos documentos señalan, sino que debemos ser los universitarios quienes elaboremos los planes de estudio y el catálogo de títulos que proponemos para nuestras universidades, así como decidir los métodos docentes a aplicar. Si las cosas se hacen mal, será nuestra propia responsabilidad, no la de otros.
Dicho esto, hay que reconocer que el proceso de convergencia en nuestro país ha sido un despropósito. Y lo sigue siendo con actuaciones como las de la Agencia Nacional de Evaluación, Calidad y Acreditación (ANECA), que están inquietando a rectores, decanos y profesores. Hemos vuelto a caer en el vicio de este país, que es crear burocracia, solicitar datos absurdos, algunos de ellos incluso en contra de la autonomía universitaria, y no ir a la verdadera esencia de lo que debe ser un plan de estudios. Por estas razones digo sí a Bolonia, pero no de la forma que se está haciendo. Llevamos demasiado tiempo hablando de Bolonia, confundiendo a profesores y estudiantes. Se está dejando pudrir el proceso de reformas por falta de directrices claras. Parte del profesorado se encuentra desmotivado, cuando no enfadado por la burocracia. El proceso de Bolonia es atacado por una parte de los estudiantes y profesores, dificultado por otros desde arriba, y los que lo tienen que aplicar cada vez tienen menos ilusión en él. Se encuentra en verdaderas dificultades para tener éxito.
Los rectores, en este contexto tan complejo, no deberíamos convertirnos en meros seguidores de los dictados emanados desde la ANECA, y tenemos que posicionarnos ante nuestros estudiantes. Podemos, como decía Savater, discutir con ellos lo que es mejor hacer o, por el contrario, explicarles lo que inevitablemente se hará. Me inclino, querido Savater, por discutir lo que es mejor hacer, por no aceptar estoicamente designios divinos irrefutables, y por tratar de llevar esta postura allá donde pueda ser escuchada. Con las nuevas autoridades creo que aún estamos a tiempo.
Carlos Berzosa es el rector de la Universidad Complutense de Madrid.

jueves, 5 de junio de 2008

Respota estudiantil



aquest nou procés ha creat agitació entre els estudiants! s'han convocat diverses vagues aturant les universitats i sortint al carrer a protestar sobre allò que nosaltres com estudiants creiem! les reivindicacions no només s'han dut a terme a Catalunya si no que totes les comunitats Espanyoles han aturat les classes per manifestar-se en contra d'aquest procés!

jueves, 29 de mayo de 2008

Mireu i jutjeu



Realment hem de creure allò que diu?
els problemes principals d'aquest nou procés és com es sostendrà econòmicament, les universitats inclosa la nostra està presentant projectes del nou grau però sense elaborar una memòria econòmica i doncs? com es vol aplicar un nova reforma educativa amb el gran dèficit econòmic que tenen les nostres universitats?
es aquest un dels problemes que més controvèrsia té ja que per poder dur a terme aquest projecte, s'estan recolzant al suport econòmic de les empreses privades convertint així la universitat pública en una empresa privada.
es pretén que els estudiants dediquem les mateixes hores que a una jornada laboral,i doncs? quan treballem per poder assumir les despeses que ocasiona la carrera?
i no només això si no que es un procés q s'hauria d'haver estat elaborant des de fa anys, però que just ara es quan s'està posant en marxa i per tant d'una manera caòtica i retallant assignatures bàsiques de les carreres, o el que es pitjor fusionant assignatures.

A Qui a Espanya (LOE)

1.3. EL CRÈDIT ESPANYOL I LA SEVA CONVERGÈNCIA AL CRÈDIT EUROPEU
En la Legislació espanyola actual , es defineixen les unitats de crèdit com unitats d'acumulació que tenen en compte les hores lectives (classes teòriques i/o pràctiques) però en cap cas es té en compte el treball de l'estudiant. La modificació en la definició del crèdit espanyol cap a crèdits europeus, transferibles, acumulables, hauria de tenir en compte alguns punts importants com:
· El crèdit ha d'estar basat en el treball que l'alumne ha de realitzar per a tenir la formació adequada (coneixements i competències). Del que l'alumne ha d'arribar a saber dependrà el contingut de les classes teòriques, classes pràctiques, seminaris, tutories avaluacions, etc.
· El treball del professor és molt rellevant per a ajudar a l'alumne en la seva formació. És important posar de manifest que, en aquesta proposta, no s'altera la dedicació actual del professorat, al contrari s'incentiva la seva labor · L'adopció de 60 crèdits per curs acadèmic (1 crèdit equival a/1 60 del treball real del curs complet)
· El valor benvolgut del treball de l'alumne, a temps complet, 40h per setmana, durant 40 setmanes, equivalen aproximadament a 1600 hores per curs acadèmic i, per tant, una mitjana de 25 - 26 hores de treball per crèdit
· El concepte d'unitat de crèdit ha de reflectir el treball necessari per a una formació acadèmica integral mitjançant un aprenentatge adequat que permeti desenvolupar en l'alumne una capacitat d'anàlisi El nou crèdit espanyol, per a complir amb les directrius europees, podria definir-se com: Crèdit: unitat de valoració de l'activitat acadèmica que integra harmònicament els ensenyaments teòrics i pràctiques, altres activitats acadèmiques dirigides i el treball personal de l'estudiant, permetent així amidar el volum total de treball que l'estudiant ha de realitzar per a superar cadascuna de les assignatures.
2. SISTEMA DE QUALIFICACIONS L'escala de qualificació ECTS es proposa com una unitat comuna per a avaluar la qualitat dels resultats acadèmics que poden ser objecte d'una interpretació molt diferent segons el país, la disciplina, i fins i tot el centre que es tracti. La Comissió Europea va convidar a un grup d'experts per a posar a punt l'escala de qualificació ECTS, amb la finalitat d'ajudar als centres a interpretar les qualificacions obtingudes pels estudiants ECTS en els centres d'acollida. Les qualificacions ECTS i graus ECTS (Guia de l'Usuari ECTS) representen una informació complementària sobre les qualificacions assignades a l'estudiant. En Espanya, l'objectiu seria facilitar una conversió ràpida i immediata de les qualificacions nacionals per a permetre la seva lectura en tots els països de la UE, condició indispensable per a una futura inserció en el Suplement al Diploma. El sistema de qualificacions espanyol haurà de perfeccionar-se amb: · La introducció de notes numèriques amb un decimal i el càlcul dels % relatius de cada curs per a la seva adaptació al sistema postulat en el ECTS Aquestes qualificacions numèriques es completarien afegint l'escala de graus ECTS normalitzada i la referència als % per curs.

viernes, 23 de mayo de 2008

Procés de Bolonya

un dels temes més rellevants de la nostra època estudiantil, es el ja conegut pla Bolonya! només sentir aquest nom, molts estudiants i/o docents no saben quin es el seu significat, tots em escoltat quines son les seves pretensions, però cal dir que tothom ha fet la seva pròpia definició i per tant una interpretació bastant subjectiva d'aquest pla en si. intentaré ser lo més objectiva possible tot i que serà molt difícil no donar la meva opinió al respecte.
primerament diferenciaré el procés de Bolonya de la normativa espanyola.
el procés de Bolonya es el nom que rep el procés iniciat a partir de la Declaració de Bolonya,acord que en el 1999 en la ciutat de Bolonya van firmar els ministres d'educació de la Unió Europea per iniciar el Espai Europeu d'Educació Superior.
es tracta d'una declaració conjunta que va donar inici al ja anomenat procés de Bolonya que té com objectiu facilitar un efectiu intercanvi de titulacions així com adaptar el contingut dels estudiants universitaris a les demandes socials.
La principal reforma consisteix en crear un Espai Europeu d¡Educació Superior competitiu i que sigui atractiu tant per als estudiants com per als docents. per una banda hi han d'haver adaptacions curriculars i per un altre adaptacions tecnològiques. L'espai Europeu exigeix l'adopció d'un sistema de titulacions universitàries comparables a tota Europa. les principals novetats son l'adaptació a un sistema de titualcions universitaries de dos cicles (GRau i Postgrau) i la utilització de una valoració del crédit universitari igual per a tots els paisos ( el ECTS –European Credits Transfer System) així bé aquest sistema també contempla una major dedicació d'hores.
cal dir que d'Unió Europea no te competències en Educació per tant cada pais ha de crear la seva pròpia llei d'educació per poder dur aquest procés a la pràctica, aquí ha Espanya es la LOU o LOE (Llei Orgànica de Universitats i Llei Orgànica d'Educació)
aquí es on entra la controvèrsia que podem anar escoltant aquests dies.